FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., dividit per dues línies verticals que delimiten, ensems amb els costats respectius, dues parts laterals d'una amplària d'un cinquè del total. Un escut flanquejat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té el camper dividit i cobert per una repetició, ordinàriament de vuit girons, en què s'alternen un metall i un color. Un escut gironat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., que té el camper cobert de verguetes alternativament d'un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit, s'aplica a un escut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe extingida de peixos sense maxil·lars, proveïts d'un gran escut dèrmic a la part anterior del cos, que visqueren del cambrià superior al devonià superior. Individu d'aquesta classe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc. Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures. Una creu de gules en un camper d'argent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ninot de fusta, amb un escut i un fuet a l'extrem, que, en certs jocs, el jugador ha de colpejar procurant esquivar el fuet. Persona aturada, inútil, que fa nosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., format per pinyons, s'aplica a una línia de partició. Compost per línies disposades en angles rectes en forma de graons, s'aplica a un escut quarterat en sautor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura circular. Rodanxa . Una rodella de rap, de llom o de pinya tropical. Escut rodó. En heràld., figura rodona i plana sempre de color i sobre un camper de metall. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., peça d'una amplària de la meitat d'una orla, generalment doble i adornada amb flors de lis dirigides alternativament cap enfora i cap al centre de l'escut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que desvia a la dreta el pla de la llum polaritzada. En heràld., que es dirigeix del costat sinistre de l'escut vers el destre, s'aplica a un braç. Braç dextrogir. [...]