FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust o arbret perennifoli de la família de les pitosporàcies, de fulles oblongues i espatulades, d'un verd intens, flors petites, blanques o groguenques i oloroses, disposades en cimes umbel·liformes, fruit en càpsula subglobosa i llavors reniformes i brunes, originari de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera ràpida de caminar el cavall i altres quadrúpedes avançant i posant a terra alternativament el parell de potes anterior dreta i posterior esquerra i el parell de potes anterior esquerra i posterior dreta. Agafar un cavall un bon trot. Tocar el trot. Anar, posar, el cavall al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència de l'art contemporani consistent en la creació d'un espai mitjançant la matèria i un ritme de masses i buits, i el contrast dels colors, de la llum i l'ombra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells aquàtics nedadors i capbussadors, de cos allargassat, coll llarg i robust i plomatge dens i brillant, que comprèn una família amb espècies presents al nostre litoral. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de rèptils saures, de cap gros i aixecat, sovint allargat, extremitats ben desenvolupades, llengua curta i carnosa i cua generalment llarga, que es troba a Amèrica i Madagascar. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta anual de la família de les compostes, densament pilosa i glandulosa, de fulles estretament lanceolades i capítols grocs i petits, que es fa als erms i als camps incultes (Inula graveolens). [...]