FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tercer pel seu lloc, pel seu rang. El tercer ris o faixa de botafions de la vela llatina. Ris o porció de la superfície d'una vela llatina. La vela tercera de tres que en portava una nau. L'artimó, la mitjana i el tercerol. Conill que encara no ha aconseguit l'edat adulta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligar (un ham) a un braçolí o pèl de cuca, unir (el ruixó) a la corda, (l'àncora) a la cadena, etc. Envergar (una vela), i preparar-la per a ésser hissada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vorada del corredor de les barques en la part interior. Fil que recorre el caient de popa d'una vela llatina o d'una vela de tallant, per a evitar que flamegi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar cap a proa el puny baix de sobrevent (d'una vela baixa) i fermar-lo al costat de la nau amb l'amura. Afermar el puny d'amura (d'una vela de tallant). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vela de tall de l'arbre de mitjana d'una fragata o de l'arbre mestre d'un bergantí. Vela llatina pròpia de certes naus antigues. Arbre d'una nau on s'hissa l'artimó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nau gran, especialment de guerra. Vaixell de vela, de guerra, generalment de tres pals, que era aparellat de fragata, amb dues bateries o més per banda, i amb seixanta canons o més. Conjunt de naus. [...]
