Resultats de la cerca bàsica: 33

Diccionari de la llengua catalana
21. atrapar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribar a agafar (algú o alguna cosa que fuig, que està en moviment, que es pot escapar). Tots li corregueren al darrere, però no el pogueren atrapar. El dragó atrapava mosquits i altres insectes. Sorprendre, especialment amb enginy, amb astúcia, etc., (algú que [...]
22. part 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de parir. Els dolors del part. Un part prematur. Nats d'un mateix part. anar de part Estar a punt de parir. Ésser nascut. Producció de l'enginy humà. el part de la muntanya Cosa insignificant que s'esdevé quan hom n'esperava una d'importància.  [...]
23. artifici
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art de fer. Truc 4 2 . Artifici de càlcul. Obra de l'home feta amb art, amb habilitat, amb enginy. Focs d'artifici. Art, habilitat, truc, emprats per a estrafer o dissimular la veritat, les imperfeccions d'una cosa, per a produir un efecte determinat, que serveix per a enganyar. No hi cerqueu [...]
24. castor
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer rosegador de la família dels castòrids, palmípede, de cua ampla i aplatada, notable per l'enginy amb què fabrica els seus caus. castor americà Castor propi d'Amèrica del Nord (Castor canadensis). castor europeu Castor de distribució [...]
25. coet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sorollós. Enginy semblant al coet per la manera d'ésser disparat i que és usat com a projectil, per al salvament de vaixells en perill, etc. Projectil tàctic autopropulsat en què l'element impulsor és constituït per una càrrega de pólvora o similar. Projectil [...]
26. enganxar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
batents de la porta. Enganxar-se els dits en una esquerda. enganxar-se els dits Picar-se els dits. Lligar, comprometre, amb habilitats, enginy, etc., a fer alguna cosa. Jo no volia treballar en aquell projecte, però m'han sabut enganxar. Fer assentar plaça de soldat (a algú), [...]
27. esmussar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tisores no s'esmussin. Una substància àcida, un soroll estrident, un carrisqueig, produir una impressió aspra i desagradable (a les dents). Esmussar un àcid les dents. Fer menys viu, menys penetrant. Una mena de lectures que esmussen la sensibilitat literària. Esmussar l'enginy. L [...]
28. model
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
imita o que, per la seva perfecció, hom hauria d'imitar en les obres d'enginy, en les accions morals. Persona que exhibeix en públic vestits, pentinats, etc., per encàrrec del modista, del perruquer, de l'artesà, que els ha creats. [...]
29. fruit
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enginy. Producció de la terra que ret una utilitat. Els camps de la finca donaran fruits abundosos. Profit, utilitat, que alguna cosa produeix. Els fruits del seu treball, de les seves fatigues. Els fruits d'una bona educació. Treballar amb fruit, sense fruit. Donar fruit un treball. [...]
30. idea
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
idea d'emportar-me'l. Aquesta seria la meva idea. Tenim la mateixa idea. Mudar d'idea. La primera idea d'això fou nostra. Ara em ve una idea. M'agrada, la idea! Part fonamental, substancial, d'una doctrina, d'un raonament, etc. La idea cristiana. Enginy per a disposar, inventar. És un home d [...]
Pàgines  3 / 4 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  Següent >>