FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presenta una massa molt unida. La caoba és una fusta molt compacta. Un terreny compacte. En geol., que els elements que el constitueixen estan molt poc o no gens separats els uns dels altres. Una roca compacta. Una munió compacta. Una majoria compacta, que no es divideix. Dens 4 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Material format per un procés d'aglomeració. Aglomerat de fusta. Aglomerat de suro. Dipòsit poc o gens cimentat de partícules que tenen un diàmetre igual o superior a 2 mil·límetres. Acumulació de blocs de roca no cimentats. aglomerat asfàltic Aglomerat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser del grat d'algú, fer-li una impressió grata, satisfer-ne el gust. Té el do d'agradar a tothom. Tot això que feu no agrada gens al director. No m'agrada de sortir de nits. Li agraden molt els viatges. El vi m'agrada més que la cervesa. Són dos que no s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Colofònia . Substància adhesiva. Mala sort que sembla perseguir algú. Estic de pega: he suspès una altra vegada l'examen. Ja és pega que hagin perdut el tren! fer-hi pega Una cosa posada en un indret, no anar-hi gens bé, fer-hi lleig. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tal cosa i no res més. És un simple obrer. Per a això bastarà una simple enumeració de les seves obres. No complicat, no gens artificiós. Un estil simple. Constituït per un element lingüístic. Oració simple. Mot simple. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
borda Bleda silvestre, d'arrel prima i fulles més petites, pròpia d'indrets ruderals i de sòls salins (Beta vulgaris ssp. maritima). Persona no gens espavilada, mancada de vivor, de tremp. És una bleda assolellada. No en farem res, d'ell: és un bleda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fa als riberals dels rius i en herbassars humits (Symphytum officinale). consolda petita Consolda més petita que la consolda major, de fulles poc decurrents o gens i de flors groguenques, pròpia dels boscos humits (Symphytum tuberosum). Búgula. Marcòlic. Herba del nord. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, equivalent a 5,55 quilòmetres i igual a 3 milles. pertot hi ha cent llegües de mal camí Trobar dificultats en tot el que hom emprèn. veure's una cosa d'una llegua lluny No ésser gens difícil d'adonar-se'n. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure (alguna cosa, una part del cos) d'una banda a l'altra, fer bellugar. No menegis el cap així. Aquests penjolls, si fa gens de vent, tots es menegen. Regirar 2 1. Tota la nit s'ha estat menejant en el llit a causa de la febre. Remenar 1 1. S'hi afegeix la farina, es meneja fins [...]
