FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'orella. Oïda 2. Tenir l'orella dura, fina. Ser dur d'orella, fi d'orella. Un soroll que molesta l'orella. Tenir bona orella per a la música. Tenir orella. arribar alguna cosa dita a orelles d'algú [o venir alguna cosa dita a orelles d'algú] Arribar a oïda seva. fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
valuosa. ésser pa i mel Venir molt a propòsit. ésser de pa sucat amb oli Ésser molt fàcil, de poca consistència, de poc valor. haver fet algú un pa com unes hòsties Ponderar el mal èxit d'una empresa. no tenir un pa a la post Ésser molt pobre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Dues boles gairebé juntes: no els falta sinó un pèl per a tocar-se. No fa un pèl d'aire. anar d'un pèl [o venir d'un pèl] Anar de poc. Ha anat d'un pèl que no caiguessis. d'un pèl A l'últim moment o per un marge molt estret. El finlandès ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part enllà de la serra. Línia genealògica derivada d'un dels progenitors. M'és cosí de part de mare. De la part dels Serra no va venir cap parent. mitja part Interval de descans entre dues parts d'un espectacle o d'un esdeveniment esportiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aixecar-la. Aquest piano fa nosa aquí: l'heu de tirar una mica més enllà. Moure en certa direcció (una part del cos). Tirar un peu endarrere. Em vaig tirar endarrere per evitar el cop. Estendre (alguna cosa) sobre una altra, fer venir (alguna cosa) de banda a banda d'una altra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Executar-la, realitzar-la. Volen portar a cap una nova revista. sortir a cap d'una cosa Pervenir a acabar-la. tenir una cosa pel cap dels dits Saber-la molt bé, dominar-la. tornar a prendre el cap del fil Continuar el discurs o el tema interromput. treure cap Venir al cas, venir a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
promès de fer-ho tot seguit. Hem decidit d'anar-hi demà mateix. M'han ofert de venir a ajudar-nos. Ja hem resolt de no escriure-li més. Veges de fer-ho aviat. Els pregà d'assistir-hi. Ens han demanat de trametre'ls-ho. L'infinitiu en funció de subjecte d'un verb precedent. No m'era [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llengua. Moderar, frenar, la llengua. Li vaig dir tot el que em va venir a la llengua. Només parla ell, sembla que hagi menjat llengua! anar-se'n de la llengua Anar-se'n de la boca. mala llengua [o llengua d'escorpí, o llengua d'escurçó, o llengua serpentina, o llengua verinosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Curvatura d'un arc o d'una peça resistent. Donar una mica de punt a un arc. Moment en tant que se'n considera solament la situació en el transcurs del temps. Moment exacte de l'ocurrència d'alguna cosa. Va venir al punt de les set, a les set en punt. a punt En el moment oportú. [...]
