Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 267

Diccionari de la llengua catalana
111. polaritat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oposició extrema. Condició d'un cos per la qual mostra propietats o forces oposades en parts o en direccions oposades. Fet de presentar tal o tal propietat un cos amb relació als seus pols. Propietat d'un sistema elèctric que permet distingir els pols positiu i negatiu d'un [...]
112. autoreducció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat d'alguns taquímetres antics per la qual la distància horitzontal és obtinguda sense haver d'efectuar cap mena de càlcul. [...]
113. minifundi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sistema de propietat rural de la terra per parcel·les que per llur poca extensió no basten per a sostenir una família. [...]
114. proletari proletària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiga Roma, ciutadà de la classe més humil, sense propietat, que es considerava que no podia prestar altre servei a l'Estat sinó tenir fills. Persona que no és propietària dels mitjans de producció i viu dels recursos que obté del seu salari o de la venda de [...]
115. col·ligatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que depèn del nombre de molècules presents però no de llur naturalesa. La pressió d'un gas ideal és una propietat col·ligativa. [...]
116. expropiació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'expropiar; l'efecte. Forma d'extinció del dret de propietat i despossessió d'un bé fet per l'Administració pública. [...]
117. reflexivitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat d'una classe verbal o d'una construcció sintàctica per la qual un subjecte i un complement tenen el mateix referent. [...]
118. segrestant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En quím., que té la propietat de formar amb diversos cations metàl·lics complexos definits solubles de gran estabilitat. Reactiu segrestant. Reactiu segrestant. [...]
119. urbà -ana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent a la ciutat. Propietat urbana. M'agrada més la vida urbana que la rural. Individu de la guàrdia urbana. Civilment cortès.  [...]
120. electrovalència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Propietat que tenen els àtoms de cedir o de guanyar electrons, determinada quantitativament per llur energia d'ionització i per llur afinitat electrònica. [...]
Pàgines  12 / 27 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>