FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Burla amb què hom tracta de cobrir de ridícul, d'afrontar, algú. Fer escarn d'algú. Ho feu a escarn del seu germà. Allò que és objecte de burla. Ell és l'escarn de tothom. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar barrat. Desbarreu la porta, i que entri tothom. Dislocar les barres (a algú). Sofrir una dislocació de les barres. Perdre la moderació, dir inconveniències, disbarats. Quan parla de política, només desbarra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri. És un babau: tothom en fa el que vol. Babau, tot t'ho creus! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estar en concordança. Els testimoniatges adduïts concorden exactament. Tothom concorda a dir que és un home de bé. L'adjectiu concorda amb el substantiu que qualifica o determina. Posar en concordança, conciliar. Concordar les parts, les persones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Detestar com a pervers, impiadós, dolent. Abominava els homes que l'havien traït. Abomina la música electrònica. Manifestar desaprovació vers una persona o un fet. Darrerament tothom abomina dels polítics. Abomineu com abomino jo dels pactes en secret. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que llança clams repetits. Ple de clamor, de la natura del clamor. Reunió clamorosa. Disputa clamorosa. Sorollós, turbulent. Aplaudiments clamorosos. Escàndol clamorós. Tan extraordinari que resulta evident per a tothom. Èxit clamorós, triomf clamorós, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que en tot troba un motiu de broma, que no es pren res seriosament. És un plaga: no s'hi pot parlar seriosament. Ja fa una estona que fa el plaga i tothom li riu les gràcies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en complet desordre o en desconcert (un conjunt de coses o de persones). La mort del pare desgavellà la família. Caure en un complet desordre o en desconcert. Un poble no es desgavella si tothom està unit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Virtut de qui no té ni mostra una alta opinió de si mateix. És un home ple de modèstia. Plau a tothom perquè uneix el mèrit a la modèstia. Falsa modèstia. Qualitat de modest. La modèstia d'un sou. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De pare, propi del pare. Amor paternal. Que indica protecció, acolliment, tracte afectuós. Desplegava una actitud paternal envers els seus subordinats. Que té una actitud protectora. Era un home molt paternal, que s'havia guanyat l'afecte de tothom. [...]
