FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Labor de cordeta entrellaçada que, abraçant una corda o una tija, no deixa passar quelcom que hi pugui córrer, com la que a la punta del car sosté la gassa de la vela llatina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a treure embarcacions format per dos bossells amb la corda corresponent. Aparell anàleg a l'anterior emprat a bord. Cap o aparell per a carregar els punys d'escota d'una vela baixa de creu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branqueta prima i envescada que s'empra per a caçar ocells. Costera². Perxa posada horitzontalment i entravessada a proa de l'arbre d'una nau que serveix per a fermar-hi una vela quadra. Penis 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació de pesca costanera del litoral europeu de l'oceà Atlàntic. La més gran de les embarcacions de pesca costanera del mar Cantàbric en temps de vela. La més gran de les embarcacions auxiliars d'un vaixell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de caure la roba, un vestit. Aquest vestit té un bon caient. El caient d'una frase. caient d'ulls Manera habitual d'abaixar els ulls una persona. al caient de En el moment de caure (la tarda, una hora, etc.). caient de popa Part de cap a popa d'una vela de tallant. caient de proa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de rèptils sinàpsids, alguns amb espines molt desenvolupades per damunt de les vèrtebres que sostenien una àmplia vela dorsal que actuava com a mecanisme de regulació tèrmica, els quals visqueren del carbonífer al permià. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació gran de vela llatina que es distingeix per tenir la proa i la popa en angle recte amb la quilla. Embarcació petita, de buc alt i estret, amb la roda de proa formant un angle recte amb la quilla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abaixar, fer baixar, per mitjà d'una corda o de corrioles. Arriar una vela. Arriar l'àncora. Afluixar (una corda). arriar en banda Deixar anar totalment un cap que era fermat o que hom aguantava amb les mans. arriar veles Amainar veles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligar a una verga. Envergar una vela. Llençar, posar, aplicar, ficar, pegar, etc. Li ha envergat una bona empenta. Tot d'una ha envergat un crit que ens ha eixordat a tots. D'una enrabiada ho ha envergat tot escales avall. Menjar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de proa d'un xabec, d'una fragata, d'una corbeta, d'un bergantí, d'una goleta, etc., però no d'una barca de mitjana, ni d'un iot. Verga més baixa del trinquet. Vela que s'enverga en el trinquet. [...]
