FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça llarga de la carreta, de l'arada antiga, que va entre els dos bous o muls. Massís sortint fet a la vora d'un riu o del mar per a defensar els marges, canviar el corrent, etc. Puny de pena d'una vela llatina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(sobre algú) per fer-li fer o dir alguna cosa. Colla'l una mica i t'ho dirà. Clavar (un caragol). Fer funcionar (el mecanisme collador) del teler. Carregar de pes (la romana del plegador) per augmentar la tibantor de l'ordit. Caragolar (la vela), plegar-la sobre la verga o botavara o un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer créixer en alt més que en ample la capçada (d'un arbre). En les naus llatines, passar l'antena d'una banda a l'altra per la cara de proa de l'arbre en virar de bord. Hissar una vela de tallant fins al cim del pal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar mareig (a algú). El van marejar a preguntes. Sofrir mareig. Anant amb cotxe, amb barca, es mareja. Les mercaderies que porta una nau, sofrir avaries. L'aigua potable de bord, fer-se impotable. Anar tombant (la vela d'una nau) segons els canvis que fa el vent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planxa que algunes embarcacions de vela duen sota la carena, o al costat, per tal de no caure a sotavent i augmentar l'estabilitat. Orsapop . anar a l'orsa Una nau, navegar amb la proa, tant com és possible, contra el vent. anar a l'orsa Una cosa, anar malament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gran apartament d'una fàbrica, d'un gran taller, etc. Sala gran d'una caserna, d'un hospital, etc., on dormen molts. Estable de cavalls o de muls. Districte especial dins el terme d'un castell termenat. Mànega d'una embarcació en la quarta part de la seva eslora. Vela [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'envergar; l'efecte. Amplària d'una vela envergada. Distància entre les puntes de les ales quan l'ocell les té completament desplegades. Distància mínima entre els extrems de les ales d'una aeronau. L'envergadura d'un aeroplà. Un esperit de gran envergadura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
botó. Aprendre de cosir. Sap molt de cosir. Cosir amb fil blanc, amb fil d'argent, d'or. Aquella noia cus molt bé. No s'aixeca per ningú: està cosit a la cadira. Estar, un nen, cosit a les faldilles de la mare. Fer les costures (d'una peça de vestir, d'una vela, etc.). Cosir uns [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
compacta de neu que cau quan neva. La neu queia a flocs. Adorn de passamaneria. Borles, llaços, cintes o altres ornaments, que adornen un vestit, unes cortines, etc. Vela triangular hissada a proa del trinquet. Vela que en una fragata, un bergantí, etc., s'amura al pont intermedi entre el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pila de fusta tapada amb llenya verda, amb herba i amb terra, feta per obtenir carbó vegetal per la combustió lenta de la fusta. Clariana del bosc on hi ha una carbonera. Lloc on es guarda el carbó. Fornet on es tornen a cremar els cruanys. Vela de l'estai major. Mallerenga [...]
