FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llaç escorredor amb què es lliga pel coll una haveria. Llaç escorredor amb què s'estreny el coll d'una persona per penjar-la, arrossegar-la. estar amb el dogal al coll Estar en un gran destret sense saber com sortir-se'n. fer-se el dogal [o posar-se el dogal] Algú, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corretja, cadena, etc., que es posa al voltant del coll d'un animal. Cèrcol de metall que es posava al coll d'un malfactor com a càstig, d'un esclau com a senyal de servitud, etc. Ornament de coll, com la cadena d'or que porten al coll els cavallers de certs ordes. Collaret . Embenat del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop donat al coll. Estrebada amb el coll per fer seguir alguna cosa. Ha donat una collada i ha fet seguir el carro. Moviment de la gola per deglutir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malaltia caracteritzada per l'inflament dels ganglis limfàtics, especialment els del coll, amb tendència al desenvolupament d'inflamacions cròniques de la pell, de la membrana mucosa, dels ossos, etc. [...]