FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple de cavernes. Regió cavernosa. Ple de cavitats, d'intersticis. Que sembla sortir d'una caverna. Veu cavernosa. Respiració cavernosa. Ranera cavernosa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que encanta. Té una gràcia encantadora. Una veu encantadora. És una persona encantadora. Un paisatge encantador. Persona que fa encantaments. L'encantador Merlí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caràcter general, tendència, tarannà, d'un discurs, d'un escrit, etc. La més alta de les tres veus naturals en l'home adult. Cantant que té veu de tenor. En un cor, part vocal destinada a les veus de tenor. Que dintre d'una família d'instruments té una tessitura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descripció de la veu humana, dels sons del llenguatge, amb referència especialment a llur representació fonètica. Art de construir i d'usar el fonògraf. [...]