FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
floret Sucre molt pur, obtingut a la primera molta. sucre de llustre Sucre en pols. sucre morè [o sucre roig] Sucre sense refinar. de sucre Molt delicat. Substància dolça anàloga a la sacarosa, hidrat de carboni que conté diferents grups alcohòlics i un grup [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del grup dels mataparents, de l'ordre de les boletals, gros, de barret blanquinós i convex, amb tubs d'un roig viu en madurar, i cama obesa, que es fa en boscos de planifolis de regions calcàries i pot produir alteracions gastrointestinals (Boletus satanas). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels ardeids. agró blanc Ocell de la família dels ardeids, d'uns 90 centímetres d'alçada, de plomatge blanquíssim (Egretta alba). agró roig Ocell de la família dels ardeids, d'uns 80 centímetres d'alçada, de plomatge gris i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el pit vermell. Corriol pit-roig. Ocell de la família dels muscicàpids, d'uns 14 centímetres de llargada, de plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d'un color roig pàl·lid, que habita tant als boscos com als jardins, fortament territorial (Erithacus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Invertebrat cnidari marí, amb un esquelet calcari roig i arborescent, que pot viure isolat o formar part d'una colònia. coral negre Antipatari . Esquelet calcari comú de certs pòlips que viuen en colònies que afecten generalment una forma arborescent, d'un vermell més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Buglossa. boleng roig Planta herbàcia de la família de les boraginàcies, híspida, amb les fulles lanceolades, les caulinars un xic abraçadores, i les flors tubuloses d'un blau viu, disposades en cimes proveïdes de bràctees, pròpia de sòls arenosos, l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gemma de color roig. En heràld., figura en forma de vuit bastonets flordelisats que surten d'un anellet abismat. Malaltia infecciosa dels animals, especialment del bestiar boví i del bestiar oví, que es pot transmetre a l'home per un bacteri que es troba en el pus de les lesions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Préssec d'una varietat grossa, de carn blanca i pinyol roig. Arbret caducifoli de la família de les hipocastanàcies, molt semblant al castanyer d'Índia, però amb les flors rosades o vermelles i els fruits sense pues, cultivat com a ornamental (Aesculus pavia). Arbre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer diferent. Aquests caràcters són els que diferencien el fòsfor roig del fòsfor blanc. Esdevenir diferent. Cal diferenciar-se dels altres. Separar o distingir (una cosa) d'una altra constatant-ne les diferències. L'accent gràfic ens serveix per a diferenciar [...]