FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manifestació de la llengua en l'ús individual que un parlant en fa en un moment determinat. Llengua, idioma. La parla catalana. Forma de parlar, dialecte, accent. Té una parla dolça. La parla andalusa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està compost o expressat en una sola llengua. Un document monolingüe. D'una sola llengua. Un diccionari monolingüe. Que s'expressa en una sola llengua. Un escriptor monolingüe. Gairebé tots els alumnes d'aquesta escola són monolingües. En què [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparició d'una nova unitat fonològica en una llengua, produïda per combinació contextual, pel fet d'haver esdevingut distintius dos o més al·lòfons d'un sol fonema anterior o per manlleu d'una altra llengua. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desviació endarrere. Retroversió de l'úter. Acte de traduir novament a la llengua original un tros ja traduït d'aquella llengua, fet normalment com a exercici didàctic. Fragment que hom ha retraduït o ha de retraduir. [...]
