FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llengua grega que, basada en el dialecte àtic, fou parlada per tota la Mediterrània. Llengua comuna, general i, en oposició al dialecte, de caràcter uniforme que es presenta en tot un territori. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu de qualsevol dels pobles de llengua nahua que habiten a l'Amèrica Central, principalment a Mèxic. Relatiu o pertanyent als nahues. Llengua utoasteca parlada a Mèxic. Relatiu o pertanyent al nahua. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afecció a l'estudi de la llengua i la cultura basques. Element lingüístic d'origen basc introduït en una altra llengua. Reafirmació i defensa del poble basc i de les característiques nacionals basques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conformar al gust, als costums, a les maneres, etc., hebraics. Revestir de la forma hebraica. Adoptar usos, costums, maneres, etc., hebraics. Omplir d'hebraismes. Imitar la llengua, l'estil, els costums, etc., hebreus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que informa. Periodista dedicat a la informació en qualsevol mitjà de difusió. informador gràfic Reporter gràfic. Parlant d'una llengua utilitzat com a subministrador de dades per a l'anàlisi d'aquesta llengua. [...]
