Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 348

Diccionari de la llengua catalana
91. paramnèsia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertorbació de la memòria, especialment la que fa que hom no pugui recordar el sentit propi dels mots. [...]
92. psicosi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malaltia mental caracteritzada per una alteració global de la personalitat amb alteració greu del sentit de la realitat. [...]
93. saltació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transport de partícules detrítiques en el sentit del corrent de l'aigua o del vent mitjançant salts successius. [...]
94. serenitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Serenor, especialment en sentit figurat. Ell no perdé un moment la serenitat. Títol honorífic donat a certs prínceps. [...]
95. vehement
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té una força impetuosa, especialment en sentit figurat. Un discurs vehement. Amb paraules vehements. Un orador vehement. [...]
96. contrafuga
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fuga musical en què la imitació del tema és feta per intervals del mateix valor però en sentit invers. [...]
97. contratorta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gúbia torçada en el sentit de la llargada que té el toix a la cara còncava de l'eina. [...]
98. mazdeisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Religió de l'antiga Pèrsia, originàriament de caràcter dualista, que fou interpretada en un sentit estrictament monoteista per Zoroastre. [...]
99. onomàsticon
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compilació de mots d'una àrea específica amb la determinació de llur sentit i llur ús, especialment de topònims. [...]
100. oxímoron
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica, variant de l'antítesi, que consisteix a posar de costat mots o unitats sintàctiques de sentit oposat. [...]
Pàgines  10 / 35 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>