FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Incitar, excitar a fer alguna cosa. El vam engrescar a venir a l'excursió. Desvetllar (en algú) l'entusiasme, el desig. Aquella xicota l'ha sabut engrescar. No li calen gaires excitaments: s'engresca aviat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fill d'un fill o d'una filla. Té un net que es diu Tomàs. Descendent mascle a comptar des dels nets. Les generacions a venir. La història d'ara, l'escriuran els nostres nets. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de socórrer, ajut donat a algú en un perill, en una necessitat. Donar, prestar, socors a una ciutat assetjada. Demanar socors. Socors! Crit de socors. Venir en socors dels assetjats. Una nau de socors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bé de fer això, no està bé d'obrar així. anar bé Anar pel bon camí. venir bé una cosa Ésser oportuna, convenient, ajustar-se a una mesura, a una forma determinada. En alt grau, en grau considerable. És ben alta, aquella torre! És ben ase de no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar inquietud (a algú). Aquesta malaltia l'inquietava molt. No deixar estar tranquil·la (alguna persona o alguna bèstia). Li agrada d'inquietar les bèsties. Sentir inquietud. No t'inquietis: no poden tardar a venir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'haver coneixement o notícia d'alguna cosa. Venir una cosa a sabuda nostra. a sabuda de Sabent-ho. Ho he fet a sabuda del mestre. sense sabuda de Sense saber-ho. Es casaren sense sabuda del pare. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que la pedra no l'hagi esclafat. Bolets? No n'hem trobat ni un per miracle. És un miracle que t'hagis decidit a venir! Narració o representació basada en la vida d'un sant o en fets miraculosos. la vida i miracles V. vida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No agradar, fer una impressió desagradable. Em desagrada molt que no hagin volgut venir. És un color que no em desagrada. Perdre el grat que hom sentia per algú o per alguna cosa. S'ha desagradat del seu company. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a pensar. Mudar d'intenció després d'haver reflexionat sobre una cosa. Si us repenseu, podeu venir més tard. repensar-s'hi Canviar de parer. Anava a fer-ho; però m'hi vaig repensar i vaig veure que no calia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer vent de garbí. Un vent, tendir a venir del sud-oest. Feia un migjorn que garbinejava. Una alineació d'embarcacions, passar no ben bé per un dels punts presos com a senyals, sinó decantant un poc cap a garbí o ponent. [...]
