FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc o conjunt d'estris o d'instruments emprats en una operació, en un obrador. Un adreç d'afaitar que consisteix en gerro, bacina, capsa per a posar el sabó i navalla. adreç de la casa Parament de casa. adreç de cafè Conjunt de peces per al servei de cafè. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc d'atzar en què es ven un cert nombre de bitllets numerats i, traient a la sort un o més números, es premia amb una quantitat o un objecte el bitllet o bitllets que porten els números designats per la sort. Loteria nacional. Bitllets numerats que acrediten la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
realització (d'una obra) sense afinar-la. Treure algun o alguns objectes (d'una col·lecció, d'una sèrie, d'un joc, d'un tot). Es dedica a escalabornar vaixells naufragats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc de pilota que consisteix a anar introduint en una sèrie de forats, distribuïts al llarg d'un circuit accidentat, una pilota, mitjançant una successió de cops efectuats amb un bastó adequat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc d'atzar en què un jugador que fa de banquer paga o cobra les postes que es fan sobre una carta segons la coincidència amb les cartes que s'han tret anteriorment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part d'una composició musical tocada per un sol instrument o cantada per una sola veu. Joc de cartes que es juga amb una baralla de la qual s'han tret els dosos, els vuits i els nous, que es reparteix entre tres jugadors, i en què el jugador que creu tenir bon joc per a guanyar juga [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que va a peu. Peoner 1 . Peça del joc d'escacs, en nombre de vuit per a cada jugador, que només pot moure's al llarg d'una columna i avançant sempre, cada cop una sola casa, però que mata diagonalment. Peça d'un joc de dames. Persona que treballa en una feina que no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joc de campanes afinades que poden produir melodies mitjançant un mecanisme de teclat. Instrument músic de percussió consistent en una sèrie de làmines metàl·liques que hom fa sonar amb baquetes de fusta. Registre de l'orgue. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Padrina d'un infant amb relació als pares i al padrí. Llevadora 2. Veïna o amiga alegre, especialment dona xerraire, xafardera. Les comares del barri. Això és un joc de comares. fer compares i comares V. compare. [...]
