FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamelles d'una vaca, d'una cabra i d'altres quadrúpedes. Aparell ortopèdic per a mantenir reduïda una hèrnia inguinal o crural. Cap gruixut que retenia les antigues peces d'artilleria en llur retrocés en ésser disparades, subjectant-les al folre del vaixell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que guarda un ramat de cabres. Casa o cabana on es recullen les cabres de nits. Persona que ven llet de cabra. cabrer de raïm Bagot, gotim. Ormeig semblant al rall, però més petit i amb un cèrcol de reforç per a pescar cabres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fibra tèxtil d'origen natural procedent de les fulles d'atzavara. Teixit d'ordit de pèl de cabra i tramat de cotó, llustrós, usat per a folres de mànigues en els vestits d'home. pita esponja Roba de seda rentable, teixida en cru, amb lligat de plana. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Monstre fabulós de la mitologia grega representat vomitant flames, que té el cap de lleó, el cos de cabra i la cua de drac. Figura heràldica que representa un animal amb el cap i el pit de donzella, els cabells espargits, les potes anteriors de lleó i les posteriors de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de fibres disposades formant com una tela prima, com quan han d'ésser treballades en les màquines pentinadores o en les punxonadores. Pell d'ovella, de cabra o de boví, generalment adobada amb sals de crom, tenyida amb penetració completa del colorant, de plena flor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en un racó, apartar a un costat. Arraconant ben bé el llit, hi cabrà la taula. Fer racó, guardar els estalvis. El que malgasta no arracona. Retirar del servei, abandonar com a inútil. Hi han posat quatre mobles vells que ja havien arraconat feia anys. No fer cas (d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En els animals, individu que produeix els espermatozoides. El mascle de la cabra és el boc. Un mascle i una femella. Té dos fills mascles. Un rossinyol mascle. En bot., individu que porta només flors mascles. Una palmera mascle. Encens mascle. [fem. mascla] Que té una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, pèls o apèndixs comparables a la barba de l'home per llur posició. La barba d'un simi. La barba d'una cabra. Làmina còrnia de les que els cetacis misticets tenen implantades als maxil·lars superiors transversalment al paladar i que empren com a filtre per a retenir el [...]