Resultats de la cerca frase exacta: 37

Diccionari de la llengua catalana
21. làbarum
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estendard adoptat per l'emperador Constantí després de la seva conversió al cristianisme, el qual portava un monograma compost de les dues primeres lletres del nom de Crist en grec. [...]
22. xífids
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos fusiforme i elegant, amb el musell molt allargat en forma d'espasa, sense aletes ventrals, que inclou únicament l'emperador. Individu d'aquesta família. [...]
23. arxiduc arxiduquessa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol nobiliari que donava la casa d'Àustria als prínceps, a les princeses i a les germanes de l'emperador. Antigament, duc de més autoritat que els altres ducs. Muller d'un arxiduc. [...]
24. elector electora
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que elegeix. Persona que reuneix els requisits legals exigits per a exercir el dret de sufragi. Príncep del Sacre Imperi Romanogermànic que tenia el dret de concórrer a l'elecció de l'emperador. Elector de Saxònia, de Baviera. [...]
25. rescripte
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resposta escrita d'un emperador romà, d'un príncep sobirà, a una consulta feta per un magistrat, pel governador d'una província, etc., sobre una qüestió de govern, pel papa sobre una qüestió de govern o de disciplina de l'Església. [...]
26. imperial
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent a l'imperi, a l'emperador. Dignitat imperial. Els dominis imperials. Corona imperial. Que és considerat superior als altres per les seves qualitats. Aigua imperial. Te imperial. Paper imperial. Part superior d'un cotxe disposada per a rebre-hi passatgers. Un tramvia amb imperial. [...]
27. patrici patrícia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiga Roma, persona que pertanyia a la classe noble. Persona que pertanyia a un orde de noblesa fundat per l'emperador romà Constantí el Gran, dignitat que era la primera després de la imperial. Noble hereditari en les repúbliques medievals italianes. Relatiu o pertanyent [...]
28. príncep princesa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sacre Imperi Romanogermànic que gaudia de la dignitat electoral o privilegi d'elegir emperador. El qui és el primer, el cap. El príncep del Senat a Roma. Els cardenals són els prínceps de l'Església. Sant Pau i sant Pere, els prínceps dels apòstols. [...]
29. imperi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'imperar. L'imperi de la voluntat en les accions humanes. L'imperi de la llei. Neptú té l'imperi del mar. Autoritat sobirana d'un monarca que porta el títol d'emperador. L'imperi de Napoleó. Estat sotmès a aquesta autoritat. L'Imperi romà. L'Imperi d [...]
30. coronar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (a algú) una corona, especialment com a insígnia de dignitat sobirana. Coronar el vencedor. Carlemany va ser coronat emperador a Roma. Coronar la virtut. Això el corona de glòria. Coronar-se, algú, de glòria. Formar com una corona tot al voltant (d'alguna [...]
Pàgines  3 / 4 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  Següent >>