FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que aprèn algun ofici. És aprenent de manyà. És aprenenta de modista. Persona que és novícia, no versada en alguna cosa. Primer dels tres graus bàsics de la francmaçoneria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Luminescència que no és deguda a cap excitació de l'exterior, sinó que procedeix d'algun procés o d'alguna acció del mateix cos lluminós. L'autoluminescència dels cossos radioactius. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix en la proximitat de dos o més mots que només es diferencien en algun fonema, o en l'ús del mateix mot en dos sentits diferents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposat o ordenat per algun temps. Mesures provisionals de contenció de preus. Que en un temps breu serà reemplaçat per un altre. Duia un carnet provisional, en espera del definitiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al poeta grec Anacreont o a les Anacreòntiques. Vers anacreòntic. Composició poètica escrita en anacreòntics, d'extensió breu i inspirada en algun dels temes recurrents a les Anacreòntiques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar o retenir captiu. Adquirir o tenir un fort ascendent (sobre un altre), especialment per algun atractiu. Cleopatra captivà Antoni. La seva eloqüència ha captivat l'auditori. Captivar els cors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Govern en què el poder és en mans d'un grup reduït de persones. Grup de poques persones poderoses que dominen algun sector de la societat. Una oligarquia financera. Oligarquia política. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un gat, un gos, etc., caçar rates, ratolins. És un gat que tot el dia està ratant. Una rata, un ratolí, rosegar. Algun ratolí ha ratat la roba de la calaixera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gratar amb les arpes. Gratar (la terra) amb algun instrument de pues. Estar tan pròxim (a una cosa) que manca poc per a arribar-hi. No té encara cinquanta anys, però els arpeja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Evitar (una dificultat, una obligació, etc.), amb algun artifici, estratagema, habilitat. Eludir una pregunta enutjosa. Eludir una dificultat. Eludir el compliment d'una prometença que no li era llegut de complir. [...]
