FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les cariofil·làcies, tota pubescent i grisenca, de tiges ajagudes i esteses tot al volt, fulles molt petites, flors diminutes reunides en glomèruls nombrosos i fruit en aqueni, que es fa als pradells i als conreus i és emprada en medicina popular com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia de la família de les escrofulariàcies, de fulles oposades, lanceolades i dentades, i flors axil·lars, blanques o rosades amb el tub groguenc i amb els lòbuls disposats en dos llavis, emprada en medicina com a purgant i vomitiu, que es fa en prats humits i a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de principis i de pràctiques individuals o col·lectives que persegueixen conservar o millorar la salut. Higiene mental. Higiene escolar. Higiene alimentària. Branca de la medicina que estudia els principis i les pràctiques per a mantenir les persones en bon estat de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre de la família de les euforbiàcies, de mida petita, originari de l'Àsia sud-oriental, conreat per a l'obtenció d'oli i emprat antigament en medicina (Codiaeum tiglium). Planta llenyosa de la família de les euforbiàcies, de fulles coriàcies, matisades de groc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que està legalment autoritzada per a professar i exercir la medicina. Metge militar. El temps és el millor metge. metge de capçalera Metge de medicina interna que fonamentalment té cura del curs de les malalties que obliguen a fer llit. metge forense Metge [...]
