FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora. Conrear la poesia. La poesia de Verdaguer. Gènere, subgènere o modalitat de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antigament, destinat a ésser cantat amb acompanyament de la lira. Que segueix la forma de l'antiga poesia lírica. Amb predomini del to afectiu, sentimental i emotiu. Poesia lírica. La lírica italiana. Relatiu o pertanyent a la poesia lírica. Poeta líric. Destinat a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la mit. clàssica, deessa de les que presidien el cant i la poesia i també les arts i les ciències. Les nou muses. Font d'inspiració del poeta. Poesia 1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escola literària de la segona meitat del segle xix, d'origen francès, caracteritzada per la defensa de l'autonomia de la poesia, l'elaboració formal, la imitació dels clàssics i l'emoció continguda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al teatre i especialment al drama. La poesia dramàtica. Un autor dramàtic. Autor de drames. Els dramàtics francesos. Poesia dramàtica. La dramàtica espanyola. Capaç d'interessar i commoure vivament. Una situació dramàtica. [...]