FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la tragèdia. Poesia tràgica. De la naturalesa de la tragèdia. Que implica una tragèdia o un esdeveniment funest, acomplert en circumstàncies violentes, que infonen terror, etc. Un fet tràgic. La tràgica mort del general. Persona que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sent gelosia. Un marit gelós. Els enamorats són tots gelosos. Està gelós del seu germà petit, que tot el dia és amb la mare. En la poesia trobadoresca, marit que, engelosit per l'amor entre la seva muller i el trobador, resulta sempre escarnit i sovint enganyat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una gran sumptuositat. Una sala emparamentada de cortinatges magnífics. Duia un magnífic vestit de vellut brodat d'or. Hi hagué unes festes magnífiques. Caracteritzat per la seva grandesa, bellesa majestuosa, esplendor. Una poesia magnífica. Un discurs magnífic. Molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primera claror del dia, moment en què la llum del sol comença d'emblanquir l'horitzó. La llum de l'alba. Gènere líric, principalment trobadoresc, que expressa el plany dels enamorats per l'arribada del nou dia que els obliga a separar-se. Poesia d'aquest gènere. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument cordòfon que es toca pinçant les cordes amb un plectre, usat pels antics grecs, especialment per a acompanyar el cant i la recitació. Inspiració d'un poeta. Estrofa, originària de la poesia italiana, formada per cinc versos, el segon i el cinquè dels quals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disposar (alguna persona o cosa) de manera que convingui a una altra. Acomodar la poesia a la música. L'ull s'acomoda a les distàncies. Cal acomodar-se a les circumstàncies. Els líquids s'acomoden a la forma dels vasos que els contenen. Posar en lloc convenient, en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajustar o acomodar (una cosa) fent-la apta a un fi, a un nou ús. Adaptar el mànec al martell. Adaptar la música a la poesia. Adaptar aquestes cobertes a un altre llibre. Adaptar la conducta a les circumstàncies. Aquest mànec no s'adapta al martell. Ajustar o acomodar (una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cada vers. En la seva poesia, Carner emprà molts metres diferents. Unitat de longitud del sistema internacional, igual a la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299.792.458 segons, i equivalent, originàriament, a la deu milionèsima part del quadrant del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
diversos aspectes d'un tema. En un discurs, recapitulació. El final del discurs va consistir en una enumeració dels punts principals. enumeració caòtica Recurs de la poesia contemporània que consisteix a agrupar, en desordre aparent, idees i objectes, amb valor simbòlic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a terme projectes solidaris. Fer avenir perfectament. Dos colors difícils d'agermanar. En ella, el talent s'agermana amb la modèstia. La poesia i la pintura s'agermanen a l'exposició que hem visitat avui. Unir, mancomunar. Agermanàvem els nostres esforços. [...]