FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
circumstancial Complement verbal que expressa circumstàncies de manera, de lloc, de temps, etc., respecte a la situació designada pel verb. complement de datiu Complement que pot ésser representat pel pronom feble li, o les variants flexives d'aquest pronom, sigui el complement indirecte, el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom reflexiu o recíproc de tercera persona que acompleix les funcions d'acusatiu o de datiu. Ell es banya al riu. El nen s'ha rentat la cara a la font. L'aigua s'ha evaporat ràpidament. Ells es miraven l'un a l'altre. Anaven l'un al costat de l'altre sense dir-se res. És emprat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una estructura de dades, de fitxers, d'instruccions o de programes. En quím., interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d'un compost. enllaç datiu Enllaç químic covalent en què el doblet electrònic procedeix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
relacionada amb la funció sintàctica que aquests realitzen dins l'oració. El llatí té sis casos: el nominatiu, el vocatiu, el genitiu, l'acusatiu, el datiu i l'ablatiu. En ling. generativa, marca abstracta relacionada amb la funció sintàctica que realitza un sintagma [...]