Resultats de la cerca frase exacta: 141

Diccionari de la llengua catalana
61. tropeolàcies
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies herbàcies, enfiladisses o reptants, de fulles peltades, flors irregulars i vistoses, amb el calze esperonat, cinc pètals i vuit estams, i fruit en esquizocarp, pròpia de l'Amèrica del Sud, a la qual pertany la caputxina. Individu d [...]
62. just 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb exactitud, sense deixar gens de marge. Calculeu just el que gastarem. Han arribat just a l'hora de sortir el tren. Passa just pel forat. tot just No més de, solament. Tot just són les vuit. En té tot just quatre. Aquesta criatura tot just camina. [...]
63. punicàcies
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies llenyoses, de fulles simples i enteres, flors regulars, que tenen de cinc a vuit pètals, nombrosos estams i l'ovari, ínfer, format per dos verticils de carpels soldats, i de fruit en balàustia, a la qual pertany el magraner. Individu d [...]
64. vespre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part del dia compresa entre la tarda i la nit. Tenen obert fins a les vuit del vespre. Quedem demà al vespre; cap a quarts de nou. de vespre [o de vespres] Al vespre. Van arribar de vespre. fer-se vespre Fer-se fosc. gran vespre Entrat el vespre.  [...]
65. cotissat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., posat entre dues cotisses, una a cada costat i que segueixen la mateixa direcció. Una banda cotissada. Una faixa cotissada. Un xebró cotissat. Que té el camper cobert de cotisses alternativament d'un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit. Un escut [...]
66. negrilló
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba alta de la família de les compostes, de fulles lanceolades i dentades, la majoria oposades, un xic abraçadores, i capítols grocs, ordinàriament amb vuit lígules, pròpia de l'Àfrica oriental, la grana de la qual, de color negre, és venuda com a menjar d [...]
67. octant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vuitena part d'un cercle compresa en un angle de 45°. Regió de l'espai de les vuit que determinen els tres plans de coordenades en un sistema de coordenades cartesianes. Instrument de reflexió, anàleg al sextant, el sector del qual és d'una vuitena part del cercle. [...]
68. filada 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Filera horitzontal de rajoles, maons, totxos, en una paret, un envà, etc. Va posar en un matí vuit filades de maons. Filera de posts o de planxes metàl·liques dels folres o de les cobertes d'una embarcació. Comparsa o grup de disfresses que pren part en el combat de moros i [...]
69. carboncle
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gemma de color roig. En heràld., figura en forma de vuit bastonets flordelisats que surten d'un anellet abismat. Malaltia infecciosa dels animals, especialment del bestiar boví i del bestiar oví, que es pot transmetre a l'home per un bacteri que es troba en el pus de les lesions [...]
70. divorciar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar pel divorci. El jutge els ha divorciat. Li poden retreure el fet d'haver-se divorciat de l'Antònia. S'han divorciat després de vuit anys de matrimoni. Rompre el lligam que uneix (una persona o una cosa) a alguna cosa. L'art, no el podem divorciar de la vida. Divorciar el poble de [...]
Pàgines  7 / 15 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>