FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defecte de la fusta format per una concreció dura i en certa manera dissociada del teixit del tronc de l'arbre. Concreció envoltada d'un material diferent o menys dur que es forma en un vidre, en una gemma, en una roca, etc. Nuvolada tempestuosa congriada sobtadament. grop d'aigua [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part inferoposterior del tronc, sobre la qual descansa el cos quan hom seu. Fer-li a algú mal el cul de tant seure. Caure de cul. Anus. ésser el cul d'en Jaumet No estar mai quiet. ésser un cul de taverna (o de cafè, o d'església, etc.) Passar-hi llargues estones [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part més estreta del tronc del cos humà, sota la caixa toràcica. La va agafar per la cintura. Part d'un vestit que correspon a la cintura. cintura escapular Anell ossi que, constituït per la clavícula i l'omòplat, recolza sobre la caixa toràcica i serveix de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ramificació secundària d'una cadena de muntanyes. Els contraforts dels Pirineus. Sortint longitudinal de la base d'un tronc que li serveix de reforç. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta més o menys llenyosa, baixa, de tronc curt que treu branques prop de terra, com la farigola o el romaní. Una mata de farigola, d'espígol. Planta herbàcia, amb branques o fulles que arrenquen prop de terra. Mata d'enciam, mata d'espinacs. Conjunt dens d'alguna cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caixa en forma de tronc de piràmide o de con invertits que funciona com un embut deixant caure per la seva obertura inferior els materials que s'hi tiren per la superior, la qual serveix per a alimentar un aparell triturador, classificador, un forn, etc. Peça de fusta o ferro que, unida a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir que cobreix el pit i l'esquena, ordinàriament sense mànigues, que es porta dessota l'americana, el jaqué, la levita, etc. armilla antibales Peça de vestir de plàstic o de metall destinada a protegir el tronc dels impactes de les bales. armilla [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior i lateral del cos a cada costat del coll formada pels ossos que uneixen el braç al tronc i els músculs que els recobreixen. L'espatlla esquerra. Tenir una espatlla més alta que l'altra. Ample d'espatlles. Carregat d'espatlles. Part posterior de l'espatlla. donar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer de l'ordre dels hiracoïdeus, de talla petita, amb un aspecte general semblant al cobai, de tronc allargat i de potes curtes. damà arborícola Damà del gènere Dendrohyrax, que viu als boscos de l'oest d'Àfrica. damà estèpic Damà del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inserir (una part d'un arbre proveïda d'una o més gemmes) en una branca o tronc d'un altre arbre de manera que s'estableixi entre ambdós una unió permanent. Inserir (una porció d'un teixit viu) en una lesió de manera que s'estableixi una unió orgànica. [...]
