FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que porta. Ambladura . agafar el portant Anar-se'n. Estructura metàl·lica que es posa a la part de fora dels costats de certes embarcacions petites de competició per suportar les escalemeres lluny de les soletes. Vent que bufa a popa de través. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encordar; l'efecte. Conjunt de persones o de coses lligades amb una corda o amb cordes. Van agafar els lladres i en van fer una encordada de dotze. Una encordada de gossos. Ferida del travador d'un cavall, causada per una corda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un llamp, tocar (algú o alguna cosa). El llamp havia llampat un pi enorme. Llampegar. Llampa a la mar, vent a la terra. Els vegetals, agafar certes malures. S'han llampat les mongeteres. Ésser ferit dolorosament per la llum. Ferir1 3. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pedra rodona de la grandària del puny. Pedra grossa de reble que es pot agafar còmodament amb la mà. Obra de fortificació que corona una muralla, una torre o una porta, amb parapet i sòl espitllerat per a poder observar i hostilitzar l'enemic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer posar malalt. La vida que porta és capaç d'emmalaltir l'home més fort. Posar-se malalt. Els plàtans del passeig s'emmalaltien per un mal estrany. Agafar una malaltia. Tornant-se'n a la seva terra, ell emmalaltí i hagué d'aturar molt de temps a Gènova. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar amb xarxa. Esdevenir enganxat, retingut, en una xarxa. El peixos, en enxarxar-se, trenquen el fil. Ficar-se, endinsar-se, en un afer, etc., lliurar-se, abandonar-se, a alguna cosa de què és difícil deseixir-se o alliberar-se. S'enxarxaren en un ambient de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pivotar; l'efecte. En enginyeria mecànica, piu, especialment l'extrem inferior d'un arbre vertical. En bàsquet, jugador, generalment situat prop de la cistella de l'adversari, que en la fase d'atac té la funció de fer passades, llançar a cistella i agafar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escalfar insuficientment (un menjar, una beguda). L'escalfor, la manca d'aire, etc., fer perdre la seva frescor (a alguna cosa), alterar-la lleument. La calor ha escalfeït la mantega i s'ha fet rància. Escalfeir-se el blat en un magatzem mal ventilat. Agafar febre, posar-se febrós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar amb pinces o amb un altre instrument a tall de pinces. En certs instruments de cordes, com la guitarra, l'arpa, etc., estirar (les cordes) amb els dits o un plectre i deixar-les anar a continuació. Afinar (el piano) abans de muntar-lo, pinçant les cordes amb els dits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal amb dues o més puntes o branques en un extrem que serveix per a regirar, apilotar, palla, fems, etc., agafar i carregar garbes, feixos. Forca de girar. Forca de ventar. Pal acabat en un extrem en dues puntes emprat pels forners per a ficar la llenya dins el forn. Barra de fusta que per un [...]
