FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
exclamació. Li va escapar de dir-ho a son pare. No li ho volia dir i se'm va escapar. No estar a l'abast d'algú o no formar part dels seus plans. Això escapa a les meves possibilitats. Escapa al meu propòsit fer altres consideracions. Res no escapava a la seva vigilància. Algú, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un recipient ple a vessar, deixar escapar, per damunt les vores, una quantitat del líquid quan el volum d'aquest augmenta per addició o dilatació. L'olla sobreïx. El mateix líquid, vessar-se. L'aigua que sobreïx de l'olla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer força per vèncer alguna resistència, per manejar alguna cosa, per escapar-se, per desagafar-se. El lladre forcejà amb els guàrdies però no es pogué escapar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paraula o sèrie de paraules que hom deixa escapar indicadores d'una forta emoció, d'una pena, d'una sorpresa, etc. Una exclamació de dolor, d'alegria, de sorpresa. [...]