FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar de través. Havien entravessat el presoner damunt un cavall. Se m'ha entravessat un osset, una espina, a la gola. La barca, en passar pel canal, es va entravessar i va restar encallada. No el puc pronunciar, aquest mot: la llengua se m'entravessa. És un home que se m'ha entravessat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir en termes precisos (alguna cosa) fent-la conèixer netament. Saber enunciar el que hom pensa. Enunciar un teorema. Pronunciar 1. Enunciar un mot distintament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transformació d'una consonant en una consonant vibrant. Trastorn de la parla consistent en la dificultat o la impossibilitat de pronunciar una consonant vibrant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Pronunciar, llegir, escoltar, la sentència. sentència d'execució Sentència dictada en un judici executiu. En gram., oració independent. En inform., instrucció, en un llenguatge d'alt nivell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Especialment l'infant que encara no sap de parlar, parlar amb una pronunciació imperfecta i vacil·lant. Pronunciar (les paraules) balbotejant. Balboteja quatre paraules, però encara no diu res clar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Pronunciar (una consonant) amb aspiració. L'anglès aspira les consonants oclusives sordes en certs contextos. Pronunciar (la lletra hac) com una consonant fricativa glotal. En anglès la h de house s'aspira i, en canvi, la de hour és muda. [...]