FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condemnació, especialment en el sentit judicial de la sentència condemnatòria i de la pena donada. Pronunciar la condemna. Condemna severa. Quina condemna ha tingut? Condemna a presó, a mort. Complir la condemna. No ha sofert mai cap condemna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de parlar. Manera de pronunciar, d'expressar-se. Si li lleves el bell parlar, no en resta res. Té un parlar dolç. Té un parlar franc, insinuant. Modalitat presa per un dialecte o per una llengua en un punt o en diversos punts de la seva àrea. El parlar de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de dir o de pronunciar un discurs, versos, etc. Una dicció clara. La dicció d'un orador, d'un actor. Professor de dicció. Manera de dir quant a la justesa i a l'arranjament dels mots. Dicció pura, elegant. Mot1 1 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síl·labes les vocals d'un diftong. Signe gràfic consistent en dos punts col·locats sobre una vocal, (¨), que s'usa d'acord amb les normes ortogràfiques de cada llengua. Procediment quirúrgic usat per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fenomen propi del català oriental, viu a les Balears i a les comarques nord-orientals i centrals fins al nord del Barcelonès, consistent a pronunciar i el resultat de l'evolució dels grups C'L, G'L, T'L i LY del llatí vulgar. Defecte consistent en la pronúncia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
millora en la qualitat d'una transmissió. Fer més evident, més intens. Accentuar un toc en un dibuix. Accentuar la seva opinió. Accentuar-se un símptoma. Pronunciar d'una manera expressiva (algun mot o frase) per fer-hi fixar l'atenció. Escriure un accent gràfic (sobre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Decidir quelcom a favor o en contra (d'algú o d'alguna cosa). Pronunciar una decisió com a jutge (sobre algú o alguna cosa). No sabem encara qui ha de jutjar la nostra causa. Emetre una opinió amb què s'aprova o es blasma (quelcom). Com t'atreveixes a jutjar la seva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom diu d'una manera seguida, especialment allò que, dit o llegit en públic, tracta d'un assumpte amb cert mètode i certa extensió. Pronunciar un discurs. Fer un discurs. Un discurs eloqüent. Un discurs improvisat. Un discurs de recepció, d'obertura. L [...]