FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup organitzat de persones lligades entre elles per una comunitat de regles, d'obligacions, de privilegis. Corporacions religioses. corporació municipal Ajuntament 3 1. en corporació En grup sense faltar-hi ningú. L'Ajuntament assistí en corporació a un acte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de l'orde dels servents de Maria, fundat a Itàlia al segle xiii. Convent dels servites. Relatiu o pertanyent a l'orde dels servents de Maria. Monja servita. La primera comunitat servita es va establir a Florència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ideologia que propugna una organització social igualitària, basada en una comunitat general de béns. Sistema polític basat en la direcció estatal de l'economia, la propietat col·lectiva dels mitjans de producció i la distribució igualitària de béns [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un grup religiós hebreu originat en l'època dels macabeus que vivia en comunitat de béns i en celibat i es mantingué fins a l'època de la destrucció del temple de Jerusalem. Relatiu o pertanyent als essenis. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mestre o doctor de la llei jueva. Cap espiritual d'una comunitat jueva, expert en la Bíblia i el Talmud, que normalment ha rebut la corresponent ordenació. Títol de respecte aplicat a un mestre o doctor de la llei jueva. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Habitacle d'una comunitat d'abelles constituït per una estructura fabricada amb cera i formada per nombroses cel·les hexagonals. Clos artificial destinat a allotjar un eixam d'abelles que permet fàcilment l'aprofitament de la mel i de la cera que elaboren. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comunitat natural d'algues, dins el mar o a les aigües dolces. Prada submarina, pròpia d'aigües poc profundes, on predominen diverses fanerògames aquàtiques i especialment l'alga dels vidriers. Acumulació de restes de fanerògames submarines i d'algues que apareix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyera, petit estendard, d'una comunitat, d'una confraria, etc., que es porta al davant en una processó, que serveix de guia. Signe gràfic que consisteix en una ratlla horitzontal (—), com el que s'empra en els diàlegs per a separar el que diu cada interlocutor. En mat., signe [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., que té les vores de consistència o de color diferents que la resta de la superfície. Fulla marginada. Que per diverses causes no es troba plenament integrat dins una comunitat social i en rep un tracte discriminatori, excloent o repressiu. Els sectors marginats de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és comú a diferents persones de manera que cadascuna d'elles en respon plenament. Obligació solidària. Unit a d'altres per una comunitat d'interessos i responsabilitats. Associacions solidàries en la lluita contra la pobresa. Que va unit, un element a un altre, formant [...]
