FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada dels interessos d'una reunió de creditors, d'una corporació, de les almoines aplegades per una comunitat, etc. Membre d'una sindicatura. La Sindicatura de Comptes de Catalunya és formada per set síndics. síndic major Síndic que presideix una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comunitat monàstica o canònica, autònoma, governada per un abat o per una abadessa. abadia nullius Institució o territori eclesiàstic regit per un abat que depèn immediatament de la Seu Apostòlica. Edifici o conjunt d'edificis que formen un monestir o una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret d'aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscos i aigües, que tenen els veïns d'un poble o comunitat rural. Terra del comú o altre bé objecte d'aquest dret. Servitud, espai que cal deixar, quan es planta un arbre, des de la partió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser organitzat i independent, sigui vegetal o animal. Un individu de l'espècie humana. Persona, especialment quan pertany a una classe, a una corporació, a un grup social, a una comunitat humana. Persona el nom, la condició, etc., de la qual s'ignora o no es vol dir. Va [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de veí, de pròxim. El seu veïnatge amb cultures molt diverses el va convertir en un poble tolerant. Uns ulls que delataven el veïnatge de la mort. Vincle que lliga entre ells els veïns d'un terme municipal per la comunitat d'interessos, de drets atorgats al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comunitat, etc. Membre de l'Institut. Els membres d'una acadèmia. Els membres del Parlament. membre corresponent Corresponent 2. Els membres corresponents de l'Institut. Part o constituent d'un tot o d'una cosa organitzada, unitat dins una sèrie. Els membres d'una proposició, d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En biol., relació existent entre dos al·lels d'un heterozigot que presenta el fenotip d'un dels progenitors. En ecol., qualitat de domini per l'abundància sobre els altres components en una comunitat. En ling., relació de dependència estructural que un node estableix amb un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de socialitzar; l'efecte. Conversió dels mitjans de producció de propietat privada en propietat de la comunitat social. Procés pel qual un individu interioritza els esquemes de conducta del medi sociocultural al qual pertany. socialització primària [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comunitat de seguidors de Jesucrist. Els pares de l'Església. Els manaments de l'Església. Reconciliar-se amb l'Església. església militant Conjunt dels fidels vivents. església primitiva Església dels apòstols. església purgant Les ànimes del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ecosistema. Comunitat teòrica al final de la successió ecològica. Figura retòrica que consisteix a augmentar la força i la intensitat del discurs mitjançant una gradació ascendent. [...]
