FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El mar, formar golf. Allà el mar s'engolfa entre penyals abruptes. Endinsar-se en la mar, fins a perdre de vista la riba. S'engolfaren sense tenir una carta de navegar. Ficar-se en negocis o empreses importants, difícils, arriscats. Engolfar-se en recerques abstruses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un grup de pobles amerindis de les planes del nord d'Amèrica, integrat per tres grups principals, un dels quals ocupava la riba esquerra del Mississipí, un altre, l'est de les muntanyes Apalatxes, i l'altre, el baix Mississipí. Relatiu o pertanyent als sioux. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment de retrocés de l'aigua que ha avançat riba amunt després de desfer-se l'onada. Corrent d'aigua que es genera dins un port o una badia tancada, especialment de moviment vertical, semblant a la marea. Pesadesa de cap produïda per una ingestió massiva o excessiva d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
feta amb estaques per protegir una riba dels embats de l'aigua. deixar algú a l'estacada Abandonar-lo en un perill, en una dificultat, etc. Te'n pots refiar: no et deixarà mai a l'estacada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Casa destinada a alberg o recer de guardaboscos, guardaagulles, burots, etc., o a habitar-hi durant la temporada de certes feines. caseta de banys Barraca petita instal·lada a la platja, a la riba d'un llac, etc., on els banyistes es muden de roba. Petit compartiment del calaix on es posa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyal convencional no simbòlic que es disposa a la superfície de l'aigua, en la línia de costa, en la riba d'un riu, en un aeroport o en un altre lloc, per a indicar un límit, un perill, etc. Senyal convencional no simbòlic situat en una carretera que estimula l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bèstia, una nau a la riba, etc., o per a penjar-hi un objecte. Peça circular que, fixada a un pes, a un bagul, a un estri qualsevol, serveix per a agafar-lo o penjar-lo a un clau, a una barra, etc. Peça d'una cadena, dels clemàstecs, etc. Cèrcol de ferro fixat a la part forana de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust caducifoli del gènere Ribes, de la família de les saxifragàcies, de fulles palmatilobades i dentades, flors petites en raïms arcuats o penjants i fruit en baia comestible, la riba o grosella. riber negre Riber de flors rogenques o brunenques i fruits negres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abric natural o artificial en una costa o a la riba d'un riu disposat per a servir de recés a les naus i per a les operacions de tràfic, d'armament, o d'embarcament i desembarcament de persones. Port natural, artificial. Port comercial, militar, esportiu. Entrar a port. Ésser a port [...]