Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 530

Diccionari de la llengua catalana
141. airada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent que dura poca estona. Cop d'aire. Té una airada molt forta. Està malalt d'una airada.  [...]
142. encordar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encarcarar-se . El noi s'ha encordat tot d'un mal aire. Se m'ha encordat la mà. [...]
143. rondineig
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll d'una persona o d'una cosa que rondineja. El rondineig de l'aire entre les fulles. [...]
144. ruflet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll que fa l'aire en ésser violentament expel·lit pel nas. Els ruflets del vent, de l'oratge. [...]
145. saturador
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell emprat per a saturar d'una substància una altra, especialment d'humitat l'aire d'una habitació. [...]
146. vigoritzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Envigorir. L'aire fresc vigoritza els pulmons. Una vegada l'arbre s'ha vigoritzat, comença a produir fulles.  [...]
147. remolí
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Massa d'aire, d'aigua, etc., animada d'un ràpid moviment giratori. Els remolins del vent alçaven núvols de pols. Allà l'aigua fa un remolí perillós. Conjunt de coses arrossegades i amuntegades per un remolí d'aire. Un remolí de fum. Un remolí de neu. Un [...]
148. expirar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expel·lir dels pulmons (l'aire que ha servit per a la respiració). Inspirar l'aire pel nas i expirar-lo per la boca. Fer el darrer alè, morir. L'avi va expirar al matí. Cessar, especialment allò que té una durada determinada. El termini per a presentar-s'hi ja ha [...]
149. bufador 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on bufa sempre el vent. Forat o escletxa en una roca per on surt un corrent d'aire. [...]
150. espiròmetre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a mesurar el volum d'aire que pot expulsar una expiració màxima després d'una inspiració màxima. [...]
Pàgines  15 / 53 
<< Anterior  Pàgina  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  Següent >>