Resultats de la cerca bàsica: 24.720

Diccionari de la llengua catalana
41. triedre [o tríedre]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura oberta formada per tres plans que es troben en un punt. Angle triedre. Vèrtex d'un poliedre que té tres cares. [...]
42. xilòfon [o xilofon]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument musical que consisteix en una sèrie de barres de fusta de llargàries diverses, que es toca colpejant-les amb dos martellets de fusta o fregant-les, i cadascuna dona una nota diferent. Xilofonista. [...]
43. harmala [o harmalà]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les zigofil·làcies, fètida, de fulles dividides en segments molt estrets, flors blanquinoses i fruit en càpsula globosa, que es fa a les terres àrides en indrets ruderals (Peganum harmala).  [...]
44. meso- [o mes-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. mésos, 'en el mig', 'mitjà', utilitzada també en química per a indicar que una substància és òpticament inactiva, a causa de la seva compensació intramolecular. Ex.: mesocèfal, mesotòrax, mesencèfal, [...]
45. piro- [o pir-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. pŷr, 'foc', utilitzada també en química per a indicar que un àcid és derivat d'un altre per la pèrdua d'una molècula d'aigua. Ex.: pirofòbia, piròfil, pirheliòmetre; pirofosfòric, pirogàl·lic, pirofosfat [...]
46. romboedre [o rombòedre]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paral·lelepípede les cares del qual són rombes. Poliedre cristal·lí del sistema trigonal, constituït per sis cares ròmbiques totes iguals, tres de superiors i tres d'inferiors, girades 60°, que tallen l'eix ternari, amb totes les arestes iguals, que es pot [...]
47. teu [o teua]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De tu, pertanyent a tu. El teu germà. Aquesta vaca no és teva. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps respecte d'alguna cosa, de tu. Prop teu. la teva La teva voluntat, la teva opinió, el teu interès, etc. Tu fes la teva i no et fiquis [...]
48. con- [o com-, o col-, o cor-, o co-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que significa 'ensems amb', 'en comú'. Ex.: concelebració, connacional, commesurable, col·lateralitat, correlació, coautor, codirector, coeducació. [...]
49. hemato- [o hemat-, o hema-, o hemo-, o hem-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. haîma haímatos, 'sang'. Ex.: hematocele, hematologia, hematèmesi, hemoteràpia, hemagog, hemameba, hemartrosi. [...]
50. diumenge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
setmana santa, en què se celebra l'entrada de Jesucrist a Jerusalem entre les aclamacions del poble i es beneeixen les palmes i els palmons que els fidels porten en processó. El Diumenge de Rams estrena sabates.  [...]
Pàgines  5 / 2.472 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>