FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no dura sinó un instant, d'una duració imperceptible. Una fotografia instantània. Que es produeix en un instant. La mort fou instantània. La guarició, la desaparició del dolor, és instantània. Que es dissol immediatament, ràpidament soluble [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo, quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms febles hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Escriu-me. Empeny-me. No me la prenguis. Dona-me'l. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Vesteix-te. Asseu-te. Ves-te'n. No te la donaré. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Militar que té el grau inferior entre els oficials de l'exèrcit. alferes de fragata Oficial del cos general de l'armada de grau immediatament inferior a alferes de vaixell. alferes de vaixell Oficial del cos general de l'armada de grau immediatament inferior a tinent de vaixell. Oficial [...]