FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de badar, especialment de no adonar-se del que convé, de deixar escapar una avinentesa. No adonar-nos que ho teníem a la nostra mà: ja ha estat una bona badada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es fa d'amagat, procurant escapar de les mirades, de l'atenció, de la gent. Una llàgrima furtiva. Que actua d'amagat i d'una manera il·legal. Un caçador furtiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en situació de no poder escapar. Els gossos van acorralar un senglar. Els guardes tenien acorralat el malfactor. Deixar sense saber què respondre, sense saber com defensar-se. Amb aquelles preguntes el van acorralar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
excursionistes s'acamparen a la vora del riu. Salvar, fer escapar d'un perill, de la mort. Si aconseguim d'allunyar el vaixell dels esculls, acamparem les vides. Escapar d'un perill. Acampar de la fortuna de la mar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribar a agafar (algú o alguna cosa que fuig, que està en moviment, que es pot escapar). Tots li corregueren al darrere, però no el pogueren atrapar. El dragó atrapava mosquits i altres insectes. Sorprendre, especialment amb enginy, amb astúcia, etc., (algú que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regió superior de l'atmosfera terrestre, situada per damunt de la termopausa, que s'estén entre uns 800 quilòmetres d'altitud fins als límits externs de l'atmosfera, on les molècules més lleugeres es poden escapar cap a l'espai interplanetari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preservar, fer escapar, de la mort, de la destrucció, de la ruïna, d'un perill segur, d'un mal qualsevol. Els nàufrags foren salvats per uns pescadors. Salveu-lo d'aquest perill. Salvar les vinyes de la fil·loxera. Salvar el poble de la corrupció. No hi havia mitjà de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El líquid, la sal, la farina, la sorra, etc., contingut en un recipient, sortir-ne. D'on vessa, per on vessa, aquesta aigua? Un recipient, deixar escapar el líquid, la substància pulverulenta, etc., que conté. Aquest càntir vessa: deu tenir una esquerda. El safareig vessa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aclarint-ne la pasta. Tenir en compte fins el més petit detall (en un afer). No deixar escapar res en la recerca (d'una cosa). Procurar la major exactitud en la fixació (d'un valor). No cal que ho aprimis tant: no ve d'un duro. [...]