FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tercer pel seu lloc, pel seu rang. El tercer ris o faixa de botafions de la vela llatina. Ris o porció de la superfície d'una vela llatina. La vela tercera de tres que en portava una nau. L'artimó, la mitjana i el tercerol. Conill que encara no ha aconseguit l'edat adulta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alleujament que se sent amb la frescor. Alleujament d'una incomoditat, d'una molèstia, etc. Ritu funerari dels antics cristians de Roma consistent en la celebració d'un àpat prop de les tombes, els dies tercer, setè i trentè després de la mort d'una persona i cada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer primat antropomorf del gènere Symphalangus, de la família dels hilobàtids, que té una membrana interdigital entre els dits segon i tercer del peu, propi d'Àsia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al silurià. Tercer sistema i període del paleozoic, situat entre l'ordovicià i el devonià, que va de 439 a 408 milions d'anys. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conferir, conversar, tractar, familiarment. Un porxo on els homes els dies de festa a confabular s'ajustaven. Dues o més persones, posar-se secretament d'acord sobre una qüestió que interessa un tercer, generalment per causar-li un perjudici. Els rics homes aragonesos s'havien [...]