Resultats de la cerca frase exacta: 48

Diccionari de la llengua catalana
31. galotxa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tac de fusta que serveix per a reforçar travessers i peus de taules, de cadires, per a suportar els travessers del somier d'un llit, per a encolar amb caragols o serjants, per a encolar amb corda o, també, com a auxiliar d'eines. Banderilla. Pica1 1 2. Peça que hom clava als [...]
32. lavabo
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la missa en què el sacerdot es renta les mans, després de l'ofertori. Tovallola petita amb què el sacerdot s'eixuga les mans. Pica de porcellana o ceràmica destinada a rentar-s'hi. Habitació destinada a rentar-s'hi. Vàter. Templet amb una font situat [...]
33. trull 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Local destinat a la fabricació de l'oli. Safareig o pica cavat a la pedra, destinat a guardar-hi l'oli procedent de la premsa. Cassal . Cup . Corró troncocònic que volta el molí d'oli i esclafa les olives. Corró de pedra troncocònic que hom fa rodar per esclafar terra [...]
34. basseta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Toll d'aigua que es forma a la platja quan hi arriben els cops de mar. Altocúmulus . Quan al cel hi ha bassetes, a la terra hi ha pastetes. Pica per a recollir l'oli. Cadireta baixa, amb barana, per a les criatures petites, que té un forat rodó al seient per a col·locar-hi un [...]
35. estampir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (alguna cosa) entre dues coses que, exercint-hi pressions en sentits contraris, la subjecten fortament. Empènyer o aguantar fortament (un objecte) a la part i la direcció contràries quan es pica o s'ajusta una cosa, perquè l'objecte no cedeixi i el cop resulti aprofitat [...]
36. tinguda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capacitat d'un receptacle. Una pica d'una tinguda de 100 quartans. Extensió d'un camp. Un camp de 7 mujades de tinguda. Bestiar que té un pastor pel seu compte mesclat amb el ramat de l'amo que paga la pastura. Acció de tenir una junta, una reunió, etc. tinguda de llibres Art [...]
37. cabota
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap del clau, d'un radi major que el cos del clau. Claus de cabota plana. La cabota d'un argue. Part plana del ferro d'un martell per on hom pica. Bulb d'una planta. Cap gros. No hi ha barrets per a aquesta cabota. Tossut, obstinat. No siguis cabota! Espai de temps que un obrer deixa de [...]
38. poll 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petit d'un ocell, especialment del gall. Els corbatons són els polls del corb. Fer una mort com un poll, morir com un poll. Per un poll no es perd la lloca. Poll ressuscitat pica més que cap. La gallina i els pollets. poll volander Poll que viu a la rodalia del niu i fa petites volades [...]
39. picant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pica al paladar. Una beguda picant. No hi poseu gaire pebre, que no sigui massa picant. Que es diu amb certa mordacitat o amb paraules un poc lliures. Una història picant. Que conté una petita quantitat de gas que produeix una sensació de pessigolleig a la boca, s'aplica a [...]
40. tassa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas petit, generalment de porcellana o de pisa, amb ansa, per a prendre cafè, te, etc. Contingut d'una tassa. Ha pres dues tasses de te. Pica o recipient de pedra dins del qual cau l'aigua d'una font. Recipient d'un vàter. tassa de bruc [o tassa de conill] Bolet comestible de l [...]
Pàgines  4 / 5 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>