FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros que se separa d'un objecte en escapçar-ne un cap o una punta. Base del tap de suro o del carrac. quedar-se a l'escapça Qui percaça quelcom, no obtenir-ne res, restar amb les il·lusions frustrades. quedar-se a l'escapça Quedar-se sense gens de diners. quedar-se a l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma antiga que consisteix en una asta o pal que porta en un extrem un ferro petit i agut, més curta que la llança. Barra llarga de fusta i amb punta de ferro que s'usa per a picar els toros a les corregudes de bous. Coll de la baralla francesa que duu dibuixades fulles lanceolades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll estrident de fregadís, especialment metàl·lic. El xerric del forrellat. Soroll que, en beure a galet, es produeix fent passar l'aire aspirat entre el paladar i la punta de la llengua posats en contacte. Li agradava fer xerrics quan bevia amb el porró. Beure a xerric [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de ferro acabada en punta que serveix als ferrers per a marcar en el ferro el lloc exacte on cal fer un forat. Eina de tipògraf en forma de punxó que té gravades en relleu les parts interiors d'una lletra o un motiu, emprada per a marcar el punxó. Punxó per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació de fer regates, per a dos, quatre, sis o vuit remers a més del timoner, oberta, llarga i estreta, de dues rodes, rasa, amb bancs corredissos, propulsada amb rems armats en punta sense portants i governada amb timó. Veler d'esbarjo amb un aparell format bàsicament per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Joguina de fusta de forma cònica acabada en una punta de ferro, la qual es fa giravoltar sobre aquesta punta imprimint-li un ràpid moviment de rotació mitjançant un cordill prèviament enrotllat en la part cònica i que es desenrotlla tenint-lo subjecte per un extrem i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de ferro acerat amb caragol en la part inferior o punta i un mànec encreuat a l'altre cap, que serveix per a foradar fusta, metall, pedra i altres materials. Barra de ferro amb tall acerat en una punta que serveix per a perforar la pedra, especialment la que forma part de la barrinadora [...]
