FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de passar per un lloc, especialment per una via pública. Un camió bolcat impedia el trànsit. L'anar i venir de les persones, vehicles, etc., per la via pública. És un carrer de molt trànsit. Regular el trànsit d'un carrer. trànsit lleuger [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porta principal d'entrada d'un edifici, especialment si és més gran que les altres, generalment amb dues grans fulles. Porta d'entrada d'una ciutat. El portal Nou. El portal de l'Àngel. no treure portal a carrer Ésser una cosa absurda, irracional o completament inútil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més estret. Per a fer aquesta casa van haver d'estrènyer el camí, el carrer, la plaça. Aquest vestit s'ha d'estrènyer de les mànigues. Esdevenir més estret. Passada l'església el carrer s'estreny. Exercir pressió en costats oposats, tot al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
] Un poc més de, passant de, més enllà de. Això pot valer de vint euros en amunt. De vint anys per amunt. amunt i avall Alternativament en una direcció i en l'oposada, àdhuc en un pla horitzontal. Passejar-se amunt i avall del carrer, del vestíbul. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop donat amb una corda. Conjunt de coses penjades o subjectades amb una corda. Traca penjada de banda a banda d'una plaça o d'un carrer. La cordada és el plat fort de les festes majors. Conjunt de persones o d'animals lligats a una corda. Una cordada de presos. Menava una cordada de muls [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està situat a prop. Dues nacions veïnes. La veïna ciutat de Badalona. Una casa veïna al palau. Persona que habita en un mateix municipi, barri o casa que una altra. Els veïns d'un carrer. Som veïns: ell viu al primer pis i jo al terç. Persona que té [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cinc més un. Un nen de sis anys. Nombre natural que segueix el cinc, 6. Tres més tres fan sis. El que fa sis en una sèrie numerada. El quilòmetre 6. El dia 6 del mes. Viu al 6 del carrer Balmes. Ha sortit el 6. Xifra que correspon al nombre sis. Posa-hi un 6. sempre hi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
setmana entrant. Part entrant. Plat que se serveix a taula, llevat de l'olla o bullit. Per dinar mengem escudella, carn d'olla i dos entrants. Primer plat d'un àpat. Començarem el dinar amb un entrant lleuger. a l'entrant A l'entrada. A l'entrant del carrer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té relativament molt poca amplària. Un carrer estret. Passar per un forat molt estret. Aquesta cinta és massa estreta: la voldria més ampla. Que indica poca amplitud de criteri, poca comprensió de la realitat. Té un cervell estret i no accepta cap idea renovadora [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Acció o moment de passar. Sortiren a veure el passant dels músics pel carrer. En tecnol., que travessa totalment una peça i sobresurt per l'altre costat, s'aplica a un caragol o a un element semblant. En heràld., que té l'actitud de caminar. Una guineu passant. [...]
