FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar, emprar (diner) per a procurar-se alguna cosa. Va despendre tots aquells diners en la compra de llibres. Ell despèn més que no guanya. Emprar (el propi temps, els propis esforços, etc.) per a obtenir un resultat. Prou paraules heu despès, i les heu ben bé despeses [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'ha deixat subornar a canvi de diners o d'algun altre benefici material. anar venut [o trobar-se venut] Estar desorientat per falta de pràctica o d'experiència en una cosa. anar venut [o trobar-se venut] No poder-se fiar d'allò que s'ha d'emprar, de les persones que l'envolten [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix a emprar un mot que expressa literalment una cosa per a expressar-ne una altra que té una certa semblança amb aquella. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que deriva, especialment la sang, els humors. Emprar mitjans derivatius. Un remei derivatiu. Medicament derivatiu. Un derivatiu enèrgic. Pal·liatiu. L'estudi és un derivatiu del dolor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No treure profit (d'una cosa), no emprar útilment. Desaprofitar el temps, els seus lleures. Desaprofitar una avinentesa, una ocasió. Un tros de roba que han desaprofitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manejar (una espasa, un floret, un sabre, etc.), fent esgrima. Emprar a tall d'arma (alguna cosa) per a atacar o defensar-se. Els arguments que esgrimí eren poderosos. [...]