FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unir (dues o més peces de roba, de cuir, etc.), amb punts fets amb fil, cordill, o un altre filament passats mitjançant una agulla o un punxó. El llaç és cosit a la màniga: no tinguis por que caigui. No són clavades, les soles: són cosides. Cosir un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de dues anelles o un cilindre fixats a la fulla de la porta i s'introdueix en un tancador fixat al bastiment. Passacintes . Broc cilíndric que serveix per a formar les malles en fer xarxa. Garbell 1 . Estri per on es passa quelcom per a subjectar-ho. Agulla o pinça de conquilla, metall [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Angle que forma un pla vertical amb el meridià, o l'agulla imantada amb el meridià magnètic. declinació d'un astre Angle entre l'equador celeste i un astre, mesurat sobre el meridià celeste que passa per l'astre. declinació magnètica Angle que forma la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la qual pot ésser aixecada si l'actiu és superior al passiu o, en cas contrari, pot conduir al concurs de creditors. Adornament en la interpretació musical consistent a retardar lleugerament l'atac d'un so. Allò amb què està suspesa alguna cosa, per exemple, una agulla [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suc de raïms fermentat, que és essencialment una solució aquosa d'alcohol etílic amb petites quantitats d'èters, èsters, sucre, matèria colorant, etc. Vi blanc. Vi negre. Vi dolç. Vi eixut, sec. Vi bo, ranci. Vi de cava. Vi d'agulla. Vi de taula. tenir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
distàncies angulars. Rellotge solar traçat en un pla. Quadrant solar. Instrument emprat antigament per a determinar l'altura d'un astre sobre l'horitzó. Balança de laboratori emprada per a determinar el número d'un fil, que és indicat per l'agulla sobre un sector graduat adequadament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Increment màxim, positiu o negatiu, de la freqüència modulada instantània a partir del valor central de la freqüència portadora sense modular. Angle que forma l'agulla nàutica amb el meridià magnètic. Efecte causat per les masses metàl·liques d'una nau [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de fusta, unides a la pala mitjançant caragols. gafa de punta Clau de tija ampla i plana emprat per a unir els bastiments de fusta a l'obra. Agulla d'estendre roba. Peça de la ballesta que serveix per a armar-la. Pal d'uns 2 metres de llargària, amb un ganxo o dos en un extrem, emprat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura que travessa un cos o s'hi fica endins. Fer un forat a la paret. Fer-se un forat als pantalons, al barret. El forat del pany. El forat d'una agulla. Els forats del nas. Mirar per un forat. fer forat en un menjar Menjar-ne molt. fer un forat en un patrimoni Despendre'n una bona part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. rellotge de pèndol [o rellotge de pèndola] Rellotge que regula el moviment per l'oscil·lació d'un pèndol. rellotge de sol Rellotge en què l'hora és assenyalada, quan hi toca el sol, per l'ombra d'una agulla sobre una superfície plana o cilíndrica. de [...]