FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la controvèrsia, especialment per escrit. Un escriptor polèmic. Que és objecte de controvèrsia, de contesa. Un tema polèmic. Controvèrsia, especialment per escrit, sobre un punt teològic, polític, literari, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'humorista. Estil literari, gràfic o artístic en general, propi d'un humorista. Doctrina mèdica, sense valor científic, segons la qual totes les malalties són el resultat de les alteracions dels humors de l'organisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment literari, artístic i filosòfic, sorgit a França l'any 1924, que proclama l'automatisme psíquic, la ruptura de la sintaxi, la violenta associació d'imatges incoherents i la importància del món oníric, de l'instint i de la revolta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment artístic i literari, a cavall del segle xviii i el xix, que es caracteritza pel retorn a les formes i als temes canònics de la tradició grega i llatina. Moviment musical de començament del segle xx caracteritzat pel retorn a la música clàssica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma, gir, peculiar del dialecte àtic. Estil literari o artístic, propi dels autors àtics, caracteritzat per la puresa, simplicitat i elegància refinada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estil literari o artístic, propi d'autors grecs o llatins clàssics, caracteritzat per l'exuberància, la complicació i l'abús de l'artificiositat. [...]