FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Argila fina, rica en sílice, grisa i blanca, dura i densa, que té la textura i la ruptura pròpia de la porcellana sense vitrificar. Dipòsit piroclàstic àcid de gra fi, compacte i amb sílice secundària. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca volcànica microcristal·lina, de la família de la sienita, quasi sempre porfírica i amb textura traquítica, que forma laves viscoses, composta per feldespats alcalins, molt poc quars i un o més minerals màfics, principalment biotita, piroxens i amfíbols. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apèndix filiforme de certs animals i plantes. Massa gelatinosa d'espores que surt per l'ostíol d'un periteci o d'un picnidi. Núvol alt en forma de filaments o franges estretes i blanques, de textura fibrosa, compost per cristalls de glaç. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de transparent. Pinzellada lleugera que permet transparentar la textura de la tela d'una pintura. Diapositiva . En fís., relació entre la intensitat d'una radiació lumínica que travessa una substància i la intensitat de la radiació incident. En el camp de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una església, amb personalitat jurídica, destinats a la seva construcció i conservació i posats sota la responsabilitat de l'obrer. Disposició interna dels components mineralògics d'una roca relacionats amb la textura, l'estructura i l'orientació cristal·lina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té cristalls de desenvolupament equidimensional en els seus eixos, de manera que s'acosten als poliedres perfectes, s'aplica a un hàbit cristal·lí. Que no presenta cap direcció preferencial, s'aplica a una textura cristal·lina de creixement equidimensional [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre del gènere Diospyros, de la família de les ebenàcies, del qual s'obté fusta. Fusta del banús, de color fosc, dura i pesant, inatacable pels insectes i de textura compacta, molt estimada en ebenisteria. banús negre Banús originari de l'Àsia sud-oriental [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a l'horitzó sensible. horitzó sensible Cercle de l'esfera celeste format per la intersecció del pla tangent a la superfície de la Terra en el punt d'observació. Capa diferenciable del sòl de textura, estructura i composició homogènies i característiques, [...]