FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de civilitzar; l'efecte. Estadi evolutiu de la cultura que succeeix a la barbàrie i que es caracteritza, principalment, per l'existència d'una organització política de tipus estatal, el desenvolupament de les ciutats i l'escriptura. La civilització grega. Les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'europeisme. Tendències europeistes. Estudiós de la cultura o de les coses característiques d'Europa. Especialista en qüestions europees. Partidari de la unitat europea. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la cultura i a l'art desenvolupats als territoris del nord-oest de l'Índia, en el període que seguí l'expedició d'Alexandre el Gran. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència dels components d'un grup ètnic a considerar llur grup superior als altres grups o a interpretar les cultures alienes amb els criteris i valors de la pròpia cultura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afecció a l'estudi de la llengua i la cultura basques. Element lingüístic d'origen basc introduït en una altra llengua. Reafirmació i defensa del poble basc i de les característiques nacionals basques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Actitud artística, al principi arquitectònica, que posa en qüestió la línia dogmàtica de la modernitat consolidada durant el segle xx a través de camins diversos. Època dominada pel pensament i la cultura del postmodernisme. [...]
