FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment de renovació dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana i s'imposà per tot Europa, contemporàniament al Renaixement. Conjunt de doctrines i actituds pròpies dels humanistes del Renaixement. Tendència a considerar l'ésser humà com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de corrents estètics que, des del començament del segle xx, propugnen en les arts i en la literatura l'experimentació i la innovació temàtiques i formals i la revolta contra les idees i els costums de la societat i la cultura dominants. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'Àfrica nord-occidental, persona que exerceix diferents funcions socials relacionades amb la transmissió de la cultura, com ara la de bufó, la de recitador de genealogies i gestes, la de conservador de la literatura oral, la de censor de costums o la de músic professional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastó alt del qual se servien els pelegrins en llurs viatges pedestres. Vara de metall que usen certs capellans en les processons i altres cerimònies religioses. Espasa d'estoc, que punxa però no talla. En la literatura occitana i catalana medieval, vers o ratlla d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Festa catòlica en què se celebra solemnement, dotze dies després de Pentecosta, la institució de l'eucaristia. Col·lecció general d'escrits. El corpus de les inscripcions llatines. Tota la literatura sobre una matèria. Conjunt d'enunciats o de textos utilitzats en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De color d'or. Caracteritzat per la prosperitat i l'esplendor. El segle xv va ser el període daurat de la literatura catalana. Època daurada. Anys daurats. Que representa la màxima aspiració d'algú. El seu somni daurat és participar en uns jocs olímpics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de lleis i tradicions legals del judaisme contingudes en la literatura jueva i especialment en el Talmud, que tracten de les obligacions religioses a les quals s'han de sotmetre els jueus en les seves relacions amb l'univers, amb el proïsme i amb Déu. Llei o tradició [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'or. Semblant a l'or. La posta de sol cobria el paisatge de tons auris. Preciós 3. Tenia un record auri de la infantesa. Daurat2 2. El segle xv va ser el període auri de la literatura catalana. Moneda d'or romana. Peça o moneda d'or, especialment el mancús o dinar i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix a posar en forma de diàleg les idees o els sentiments dels personatges. Corrent de la teoria literària del segle xx que entén la literatura en general i la novel·la en particular com un diàleg entre paraules, valors i accions diferents [...]