El plural de director productor, directora productora és directors productors, directores productores.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.
[...]
En general els compostos següents s'escriuen sense guionet:
1. Els compostos cultes, que són aquells el primer element dels quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades en -i (com ara afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-). Per exemple [...]
El plural de magistrat jutge, magistrada jutgessa és magistrats jutges, magistrades jutgesses.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet.
/context>
[...]
El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.
Generalment s'escriu g davant de e, ii s'escriu j davant de a, o, u:
gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.
rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]
Alaior: alaiorenc -a
Alaró: alaroner -a
Alcúdia: alcudienc -a
Algaida: algaidí -ina
Andratx: andritxol -a
Ariany: arianyer -a
Artà: artanenc -a
Banyalbufar: banyalbufarí -ina
Binissalem: binissalemer -a
Búger: bugerró -ona
Bunyola: bunyolí -ina
Calvià: calvianer -a
Campanet: campaneter -a
Campos: c [...]
Andorra, Principat i Andorra la Vella: andorrà -ana
Canillo: canillenc -a
Encamp: encampadà -ana
Escaldes i Engordany, les: escaldenc -a
Massana, la: massanenc -a
Ordino: ordinenc -a
Sant Julià de Lòria: lauredià -ana
[...]
Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo.
La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]
De vegades, les formes dels verbs adequar, liquar i obliquar es pronuncien inadequadament amb un hiat, per analogia amb certes formes verbals de aguar, evacuar i promiscuar, en què la pronúncia amb hiat alterna amb la pronúncia amb diftong.
En els registres formals, per tant, les formes verbals [...]
La denominació oficial d'aquest municipi és Brunyola i Sant Martí Sapresa. Des de l'any 2018 el topònim Brunyola i Sant Martí Sapresa substitueix el nom Brunyola, forma que consta encara en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
Els elements de la correlació l'un i l'altre i les seves variants (l'un a l'altre, l'un per l'altre, l'un sense l'altre, l'un al costat de l'altre, etc.) poden anar en masculí o femení si les coses o les persones a què fan referència són de gènere masculí o femení, perquè hi poden concordar en [...]