Hi ha una sèrie de mots que, de vegades, s'escriuen i es pronuncien erròniament amb ex- inicial en lloc de es-. Tot seguit es recullen els més habituals:
No s'escriu...
S'escriu...
explaiar
esplaiar
explanada
esplanada
expoliar
espoliar
exprémer
esprémer
extendre (i [...]
El prefix re- indica 'duplicació' o 'repetició', de vegades 'intensitat', i s'adjunta a verbs (i noms i adjectius que se'n deriven) sense guionet; així, doncs, formen una sola paraula. Aquest prefix permet la formació de verbs com ara reactivar, recomençar, redescobrir, reorganitzar, ressituar [...]
La samarreta de cotó, de màniga llarga, que s'utilitza com a part superior del xandall o també com a jersei esportiu en català s'anomena dessuadora (i no suadora).
La forma castellana equivalent és sudadera.
[...]
En català, la locució que es fa servir per indicar que s'activa el mecanisme que fa venir l'ascensor és cridar l'ascensor. Per exemple:
He cridat l'ascensor, però triga molt, potser s'ha espatllat.
[...]
bressadora
La peça de roba rectangular de tela, generalment de rus, amb què s'embolca un nadó s'anomena bressadora. L'equivalent castellà d'aquest terme és arrullo.
Tal com recullen els diccionaris, el mot bolquer (com en castellà pañal) havia designat tradicionalment una peça rectangular de [...]
En general, s'escriuen amb ss, i cal pronunciar amb essa sorda (com passa), les formes femenines de determinats substantius que indiquen càrrec, activitat, professió i altres éssers. Per exemple:
abadessa, alcaldessa, batllessa, baronessa, comtessa, deessa, diablessa, duquessa, hostessa, jutgessa [...]
En català, els mots compostos que són manlleus adaptats s'escriuen amb els components aglutinats i sense guionet. Per exemple:
aiguagim, cameràman, ciclocròs, discjòquei, troleibús, vademècum...
Pel que fa als compostos que són manlleus no adaptats, es poden dividir en tres grups:
En [...]
En registres més o menys formals, cal evitar la inserció, espontània i no recomanable, de sons que s'afegeixen per evitar el contacte de dues vocals que no formen diftong. Per exemple: no s'ha de dir ideia per idea, o dugues per dues.
Altres casos que s'han d'evitar són els següents: graiella [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sé i se.
S'escriu sé quan és una forma del verb saber: Jo en sé la resposta, No sé per on començar.
S [...]
La grafia l·l (ela geminada) representa el so d'una ela llarga i només s'usa entre vocals. S'escriuen sempre amb aquest dígraf:
els mots que contenen el formant fil·l, amb el significat de 'fulla': clorofil·la, fil·loxera, fil·lòfag, que no s'ha de confondre amb el formant fil, amb el [...]